El dit petit

Fa unes setmanes vaig tenir la meva primera experiència amb la seguretat social sueca. Coses, com diu ma germana, de voler jugar a futbol amb la pota del sofà... i no ser capaç de fer gol i xutar al pal, afegiria jo.

Doncs això, que dijous sant al vespre -quan l'ambulatori ja era tancat i amb quatre dies de festa per endavant- el meu pobre dit petit li va fer un petó a la pota del sofà, un petó d'aquells que instantàniament saps que duu conseqüències. "Això té una pinta de trencat... i ara què faig jo? Com collons funciona aquest país per això?"

Per sort havia guardat als preferits d'internet el link a la seguretat social sueca i al meu ambulatori, on hi havia el telèfon de la infermera d'emergència a qui trucar quan els ambulatoris ja han tancat. "El dit apunta en la direcció correcta?" "Si" (Si no ho fes ja hauria sortit cap a l'hospital a peu coix, ejem) "Doncs llavors, gel, mantenir-lo en alt, calçat ample i no cal que vagis a l'hospital, que tampoc s'hi pot fer res si estés trencat". I et quedes amb la sensació que et quedaries més tranquil·la si algú s'ho mirés.

Dimarts, després dels dies de festa, vaig demanar hora a l'ambulatori. Tu truques, deixes el teu DNI i un telèfon i et truca la infermera al cap d'una estona per avaluar què et passa, la urgència i què necessites. Com que urgent no era, em van donar hora per l'endemà al matí. L'endemà a l'ambulatori, la infermera de la recepció em diu "ah, et veurà la infermera, llavors són 100 kr", o sigui, que pel que havia explicat jo segons ells no calia metge i et cobren segons el tipus de visita (es paga per visita/prova fins a un màxim de l'ordre de 100 o 150 € l'any -100 kr són uns 12€). La infermera, que tenia escrit a l'ordinador el que jo havia explicat per telèfon el dia abans, es mira el dit, el remena de tots costats "si que té pinta a estar trencat, però es veu que cura molt bé, no val la pena ni fer-li una radiografia". En resum, bambes amples i paciència.