imatges (vii)

A manca de musa, seguim amb fotos, jeje ;)
No muse lately, so a few more photos... ;)

Hi ha gent que li diu art... / Some people call it art...

Aquesta vegada saludo la càmara i tot! ;) / This time i even say hi to the camera! ;)

Globalitzats en sèrie

Si hi ha una cosa que no canvia movent-te per aquests móns de déu, són les sèries de la tele. Trobaràs una temporada abans o després, però les mateixes. Voleu comprovar-ho? Mirem-nos la guia de la tele aquí dalt:

Dilluns: Pots triar entre Criminial minds o les aventures al Seatle Grace a Grey's anatomy. Després una escritpora exiliada a Alaska a Men in trees. Seguit de Friends y la repetició de Will and Grace. Tot i que sempre et pots decantar per Ventdelplà al pc, jeje.

Dimarts: A triar entre CSI Miami o Desperate Housewives seguides de les desventures d'hostes i servei a Hotel Babylon que han substituit a la Lorelai i la Rory, o sigui, les Gilmore girls i les inseguretats del protagonista de What about Brian? I Ventdelplà again si vols... i si queden connexions gratuites per veure-ho, que no és evident! Si se't perd la connexió durant el TN encara ho salves, però si et cau durant VdP, ni sommiis poder-te tornar a connectar!

Dimecres: Més crims improbables a NCIS i Numb3rs (sembla mentida lo útil que pot ser un friki de les mates! :p) seguit d'Alias.

Dijous: Comencem parlant amb esperits a The ghost whisperer (aquesta no recordo com es diu en castellà, hi surt la Jennifer Love-Hewitt) seguit dels sarcàstics comentaris del metge probablement més famós de la tele, el Dr. House.

Divendres: Més fantasmes amb Medium seguit d'una colla de nàufrags en una estranya illa, Lost.

Diumenge: Tornem als crims, primer a CSI (l'original, Las Vegas) seguits d'una antropòloga una mica frikie i un poli que en una altra vida (altra sèrie, més aviat) havia sigut un vampir enamorat d'una caçadora de vampirs. Aquests cop els morts són prop de Washington a Bones.

Què, us en sona alguna???? ;) I això que només he agafat les americanes en horari de prime-time... Perquè si hi afegim les de la tarda i les que fan quan ja no són hores (que si és el Blackadder sempre són hores, jeje), no acabo! Això si, totes en versió original amb subtítols en raro. Un gran punt, i no només perquè el raro sigui raro. Ah, i si busques bé en la programació pots trobar un parell d'històrics de la graella que encara segueixen, impertorbables, amb noves històries i personatges... i algun d'històric encara! Parlo de l'australiana Neighbours i un dels bucs insígnia de la BBC1, Eastenders.

imatges (vi)

Vet aquí una foto d'una cèl·lula solar de les que faig. Funcionar no és que siguin rècords mundials, però, oi que és mona??? ;)

Voici a photo of one of my solar cells. Yeps, it's not the best performing ever, but it's cute, isn't it??? ;)

imatges (v)

Per acabar la setmana, un parell de fotos amb un tema comú, edificis. Això si, lleugerament diferents entre si... ;)

And for friday, a couple of photos inspired in buildings. Slightly different from each other, but buildings anyway! ;)

Detall de l'ajuntament de Gouda

Vertigo

Els coffees...

Si a un adolescent holandès (o algú que ho ha estat i hi ha estat) li preguntes per Salou i/o Lloret (o Blanes, jeje) et parlarà de camping, platja i alcohol. Si a un adolescent de qualsevol altre racó de món li parles d'Holanda, et parlarà de coffeeshops.

A casa meva diuen, "feta la llei, feta la trampa!" i més o menys en això se sustenta el negoci més famós d'aquest país. En un buit legal. A menys que m'hagin enredat, contràriament al que molta gent creu, fumar maria en aquest país no és legal, simplement es permet. Està permés tenir-ne en una quantitat raonablement petita (consum propi) i fer-ne ús en els coffeeshops i a casa teva. Els coffeeshops en venen en bosseta o ja liada (això va a gustos o mandra, supos). Això si, no poden fer-ne publicitat. Vamos, que no poden tenir un rètol al carrer que digui "la millor maria de la ciutat!!" o "aquesta setmana 50% descompte en white widow"... ara, que amb els aromes que desprenen tampoc els cal! A menys que un estigui moooolt refredat, són fàcilment ensumables!

Aquesta mena de política de vendre i comprar en petites quantitats i aquí no passa res, com tot, té un petit (o molt gran) forat... com arriba el gènere als coffeeshops??? Perquè aquest comerç al major és el que està penat. Perquè no m'imagino jo als amos dels coffees amb molts testos al balcó o cultivant l'hortet! Ara, per altra banda no conec ningú que hagi vist una furgoneta repartint maria plantada davant un coffee qualsevol i descarregant la mercaderia ;) xDD!

El que si que he notat, però, i potser justament per l'accessibilitat, és que els holandesos que conec fumen poc. Massa fàcil porta a manca d'interès?

Windy

Porta un parell de setmanes que fa força vent. Jo que em pensava que allà baix entre tramuntanades, llevantades i similars estava ben esventada! Doncs no... i ni us explico el que és intentar pedalar contra vent... ;)

Una cosa que sobta del vent aquí és que, més o menys, sempre bufa d'allà mateix: nord-oest (una mica més nord, una mica més oest, però sempre ve del mar). Aquí sota us deixo una foto dels efectes d'alguna ràfega diumenge al matí...

Lately it's quite windy up here... and you can imagine how nice it is to cycle against the wind! Something i find funny about wind here when compared to home is that here it always blows from the same direction: NW (a bit norther, a bit wester, but always from the sea!). Up in the photo you can see what it did last sunday...

La setmana del llibre

Aquests dies és la Setmana del Llibre (Boekenweek) aquí dalt. De fet del 14 al 24... una setmana de deu dies, ja ho dic jo que són raros, jeje!

Un dels patrocinadors de l'esdeveniment és la renfe d'aquí dalt (ells se'n queixen molt, però si provessin la nostra una temporadeta... ja canviarien d'opinió, ja), la NS. Arran d'això, resulta que van per una promoció tal que si compres un llibre en raro per més d'onze euros te'n regalen un altre, "De Brug" (o sigui, el pont) d'un autor turc. I amb aquest llibre diumenge passat podies agafar el tren amb destinació qualsevol lloc del país sense pagar bitllet!! Amb l'alicient de poder trobar gent coneguda llegint la seva obra en algun vagó. Llàstima que fes un temps tan fastigós diumenge al matí que se't treien les ganes d'anar enlloc a voltar i al final em quedés a caseta...

El llibre que em vaig comprar jo va ser "De Kleine Prins", o sigui, El Petit Príncep. Ja que havia de ser en raro, vaig triar-ne un que crec ser capaç de llegir. Ni que sigui perquè ja l'he llegit abans!! ;) L'altre ja veurem el que costa, jeje :p

Perquè veieu perquè a aquesta llengüa li dic raro, us copio una cita d'El Petit Príncep que m'agrada:

"De mensen hier bij jou, zei de kleine prins, kweken vijfduizend rozen in een enkele tuin... en ze vinden er toch niet in wat ze zoeken... (...) En toch zou je dat wat ze zoeken, kunnen vinden in een enkele roos of in een beetje water..."

Passatger inesperat

Divendres vaig descobrir un passatger inesperat a la meva bici quan anava cap al súper: la marieta de la foto. No us penseu que es va posar allà un moment i vaig tenir la santa sort de fer-li la foto. De fet s'hi debia trobar còmoda perquè divendres vam anar al súper juntes, després vam sortir i dissabte al mercat... fins que es debia cansar i va canviar d'aires. Això si, no em pregunteu com em vaig anar a fixar mentre pedalava que hi duia una marieta a la roda...:)

Friday i noticed an unexpected passenger in my bike, yeps, the ladybug in the photo. And she happened to like it... 'cause she stayed there till saturday afternoon! Nope, don't ask me how the hell i noticed its presence while cycling... :)

Saludar... qui ha dit fàcil? ;)

Una cosa que és molt diferent aquí dalt (en general més nòrdics de més mediterranis, pel que he vist) és com saludar a la gent que et presenten. Salutació no formal, s'entén. En principi, allà baix és fàcil "fulanet/fulaneta", mua mua i ja està (sent dona, s'entén, jeje) Doncs no, un cop a l'exili no. Aquí es dóna la mà. I sense ser jo molt amiga d'anar petonejant a la gent per saludar-la, doncs costa una mica acostumar-s'hi... És com fer una passa enrera, augmentar la distància i llavors donar la mà. Curiós...

Una altra cosa és quan ja hi ha confiança, amb amics, aquí són tres (3!) petons... Ningú m'ha sabut explicar mai el perquè d'aquesta manca de simetria... I si voleu complicar la cosa, poseu tots junts a espanyols (2 petons), holandesos (3), alguns francesos (4) i gent d'altres contrades de la qui no saps si esperar-ne un, dos, tres o... cap... Qui deia que era fàcil??? ;)

A big difference i've noticed here is when you're introduced to someone (not formal, i mean), you "just" shake hands. Believe me, it is weird to me... in Spain i would kiss him/her twice and that's it. Shaking hands feels like stepping backwards, enlarging the distance and, after all that, saying hi. But that's not the only thing, with friends here it's three kisses... (what could be the cause of such asymmetry??). To make things worse, just put together Spanish (2 kisses), Dutch (3), some French (4) and other nationalities from whom you don't know what to expect 1? 2? 3? none?... Who said it was easy??? ;)

Verd & Blau

Sometimes i'm shiny...

...& sometimes i'm blue ;)

Ik & mijn fiets

Hi ha gent que es queixa que tinc tendència a sortir molt poc a les meves fotos (bàsicament perquè les tiro jo... serveix l'excusa???). Sense que serveixi de precedent, posaré una foto meva dalt de la bici... però no us hi acostumeu, eh? ;)

Some people complain about the fact i'm usually not in my photos. Well, for a change i'll post one of myself with the bike. Don't get used to that! ;)

Sometimes i'm just a shadow of myself... ;)

Primavera!

Sembla que les meves previsions (once more...) han sigut equivocades. Després del fantàstic dijous del que us parlava aquí sota, divendres va tornar el temps fastigós que de tant en tant et fa sospitar que podries estar vivint dins un núvol... Però la cosa ha millorat el cap de setmana. De fet (per fi, per fi, per fi!!!) avui ha fet un magnífic dia primaveral. Tant que a la tarda la càmera, la bici i jo ens n'hem anat a fer una bona excursioneta.

Gairebé costava de creure que de cop no hi hagués ni un núvol al cel. No us podeu imaginar com de plens anaven els carrils bici en qualsevol direcció. He anat a donar una volta prop de l'aeroport. De fet a la foto de sobre no es veu gaire (he trigat massa a treure la cam del bolso!), però just al mig ben petit ja hi ha un avió enlairant-se. Et creuaves amb gent de totes les edats, parelles, famílies amb els nens, ciclistes en plan tour de France... i totes les terrasses dels cafés perduts déu sap on entremig de les rutes per bici estaven plenes com un ou.

Vet aquí, de lluny també, una imatge característica del paisatge neerlandès, el molí de vent.

Una altra imatge molt típica quan fas excursions d'aquesta mena és veure qualsevol mena d'animals pasturant tranquil·lament. A part dels cavalls de la foto, doncs he vist ovelles, cabres, gallines, ànecs i oques... però aquest parell eren els més fotogènics avui ;)

Per acabar, només em queda un petit dubte... durarà gaire aquest temps primaveral?? Esperem que si!!

Injust/Unfair

No hi ha dret! No és just... Després de ja ni sé quants dies de temps gris, lleig, plujós i depriment, aquesta tarda lluïa un sol preciós (va bé saber que seguia en algun lloc allà dalt tots aquests dies...). Un sol preciós... que he vist així com de gairell per la finestra... I per postres quan he sortit ja s'havia amagat, uix! I després d'una tarda així, segur que demà ja hi tornem a ser, i, això ja no cal dir-ho, el cap de setmana, el sol ni veure'l... com si ho veiés!

It's not fair! Not fair... After god knows how many grey, ugly, rainy and depressing days, this afternoon it was nice and sunny! Nice to see that the big yellow thing was still up there... through the window and merely by chance, of course!, because i was inside till it had already hidden. Couldn't this happen on a sunday afternoon??? Nah! 'cause i'm sure we won't see it during the weekend... We're not gonna be that lucky...

Bonen. Lekker?

Avui hi ha hagut un concurs de menjar fesols. A veure qui se’ls menjava més ràpid. I a veure si érem més ràpids que uns americans. Això últim encara no ho sé. El repte? Menjar-se mig quilo de fesols de pot escalfats al micrones en el menor temps possible. Aquí sota algunes fotos de l’esdeveniment!
(No, no hi surto jo, no pas per censura, sinó perquè hem fet dos equips de cinc... i jo era la que feia onze... mala sort... o no, jeje)

Today there’s been a bean eating contest at the lab. Sounds tasty? See who was the fastest eating half a kilo of beans... warmed in the microwave... Does it still sound tasty?? ;)
Below a few photos of the event. Don’t expect to see me there (sorry...) but we made two teams of five, and i (luckily or unluckily) was the eleventh. Too bad, i know... My (lack of) eating abilities will remain a secret till the next event ;)

So, here come the brave participants: Maarten, Johan, Arjan, Tobias, Linda, Nicole, Carel, Martin, Wiljan and Dirk. (Sorry guys... to my defense i can claim i did not take the photos...)

Now we know why the organiser insisted so much in having eating contests, right? Lab record, 48 seconds… sure I couldn’t have beaten that! Followed by also impressive 56 and 57 s. Eet smakelijk!

Eclipsats

Aquesta nit, a la vegada, hi havia eclipsi total de lluna i jugava el Barça a Sevilla... i si es vol a tot es poden trobar similituds... :$

Tonight, at the same time of the moon eclipse, Barça was playing against Sevilla... We could say that similar things happened at the same time... :$

0-1

Penal fallat... / Missed penalty...

1-1

2-1

Esperem que dimarts se'ls torni a encendre la llum!! I que els duri fins dissabte... ;)

Let's hope they find the light again on tuesday...