Barça 3 - Alabés 1

Partit de tornada de setzens de final de la copa, tres a zero a favor de l'anada, xiulet inicial a dos de deu de la nit en dimecres i vent fred que feia que la sensació de fred fos acusada... els cinquanta-set mil i pico possibles refredats que han sortit d'allà ens mereixeríem un premi... o una beguda calenta en sortir de l'estadi!!!

Barça 90 - Lietuvos Rytas 66: 15 anys de Navarro

Feia dies que no anava al Palau, i un rampell de darrera hora va fer que pillés una entrada per anar al partit on, amb un vídeo just abans del xiulet inicial, se celebraven els 15 anys des del debut del Navarro amb el Barça. 15 anys des del debut d'un dels jugadors més importants de la història del Barça de bàsket, i això ho diu una que no ha estat especialment mai massa "navarrista". Reconec que la meva debilitat d'aquest equip porta el 13, què hi farem. I no sé si diu molt o poc, però que el fitxatge més il·lusionant per a mi d'aquest estiu hagi sigut el retorn d'un jugador que, si no m'equivoco, va néixer el mateix any que jo, alguna cosa ha de dir...

Partit entretingut d'Eurolliga, 90-66 al final tot i que a la mtija part el Barça anava dos per sota després d'un segon quart poc inspirat i un Palau força buit (diria que entre mitja i dos terços d'entrada).

Som-hi!

MOTM*

No se separa de la pilota ni a la banqueta... una debilitat, un d'aquells jugadors que em fa somriure

Esmatxada del Jawai :)

*MTOM = Man Of The Match

Wembley (Londoning, part IV)

Un dia de maig del 2011 vaig dir que, si aquell vespre uns que tots endevinareu qui eren guanyaven, en un viatge a Londres m'aproparia a visitar el nou Wembley. Al cap i a la fi, al 93 ja havia estat al vell (coses que es feien en un viatge de tercer de BUP no massa mesos després d'un cert gol de falta). El vell Wembley amb les seves torres va ser un "me l'imaxinava més gran!" amb totes les lletres. Encara recordo pensar "Això és la catedral del futbol?? Ermita amb prou feines!"... coses de tenir el Camp Nou com a única referència.

Com a curiositat, que soni de no se sap on als voltants el Bruce Springsteen mentre puges la rampa que duu a l'estadi no sé si li fan a tothom, però amb mi la van clavar! ;)

Bobby Moore, capità de l'Anglaterra que va guanyar el mundial del 66 a l'entrada de l'estadi

Un cop dins, apuntar-se al següent tour. El tour dura una mica més d'una hora, amb un guia (fan del Nottingham Forest) que t'explica detalls, anècdotes i fets:

"Aaah! Això ja és una altra cosa!". Un estadi nou (innaugurat el 2007 em sembla recordar), amb 90000 seients el més gran d'Europa (aquí el guia fa una pausa dramàtica i es mira la guiri que li ha dit que venia de Barcelona que somriu i aixeca la cella) amb tots els seients coberts, que el més gran en total és (i el guia senyala la guiri que li ha dit que venia de Barcelona) és el Camp Nou. Ja us puc ben assegurar que a la guiri que li havia dit al guia que venia de Barcelona no li faria res que el Camp Nou tingués una coberta com la de Wembley...

Això també ho canviava... el seients no crec que siguin més grans, però dono fe que més còmodes si que ho són!!

I en aquest punt entrem a les entranyes de l'estadi: la porta de l'ascensor reial i la porta de la sala reial, la sala de premsa, la zona de vestidors... De vestidors en veus dos (els dos d'un mateix costat), un el vestuari Champions (amb samarretes de jugadors importants de la Champions) i l'altre amb totes les samarretes de la selecció anglesa:

Les samarretes del vestuari Champions (que cadascú tregui la conclusió que vulgui ;))

Dins el vestuari decorat amb la selecció anglesa

Sir Bobby Robson en una paret

La sortida a la gespa

A peu de gespa

I per acabar hi ha una petita exhibició dels guanyadors de totes les Copes d'Europa / Champions. Tant de bo... oi? :p

A taste of London Jazz Festival (Londoning, part III)

Públic heterogeni en un concert al Cafè de Foyles

Del lloc ja us n'he parlat, el meu cafè preferit de London, on tenen un carrot cake i un baked cheesecake deliciosos... i on si tens sort enganxes musiqueta gratis. Aquest cop, però, no va ser sort. Com que els dies coincidien amb el London Jazz Festival, cada dia hi havia un tastet (un concert d'una hora) d'algun artista que després tocava algun altre dia dins el festival. Resumint: un tros de pastís, un cafè amb llet (o un te, o un refresc) i musiqueta gratis després d'haver caminat bona part del dia no és mala idea, oi??

Dilluns 12: Ivo Neame (piano) acompanyat d'un saxo. Jazz alegre, del que et fa bellugar el cap amb la melodia sense que te n'adonis.

Dimarts 13: Sam Leak's (piano) Aquarium (poetic chamber jazz of a very high order). Amb James Allsopp (saxo), Calum Gourlay (contrabaix) i Joshua Blackmore (percussió).

Dimecres 14: Una curiosa fusió (si més no per a mi), Ranjana Ghatak (veu, sons de la India) i Jason Singh (a Beatboxer, Vocal Sculptor and Sound Artist, segons la seva pròpia definició)

Londoning (part II)

Apparently it can be nice & sunny in autumn in London! (view from my B+B room)

Cels blaus a London!! (vista des de l'habitació del B+B)

 Autumn @ Green Park (gotta love the colours!)

Camden Lock

Camden

Brewdog Camden

Libertine Black Ale (a single hops black IPA) by Brewdog

Regent's Canal

They might be on a crisis, but i still wish i could see it at home!

No passa pel seu millor moment, però m'encantaria pillar-la aquí!

Autumn by the Thames

Victoria Tower (& Garden)

Poppies everywhere

Com cada novembre, poppies a solapes, paraxocs i a Westminster

Londoning (part I)

Lunch at CASK: lovely burger by Forty Burgers + Black Army Stout by Pixie Spring Brewery. Can't think of a better way to start my London days! ;)

 By the Thames. M'encanten aquests dos edificis!

Millenium bridge + St. Paul's. No té premi endevinar des d'on està tirada la foto ;)

The Tanks @ Tate Modern

The Tanks @ Tate Modern

I am art too!! ;) (@ The Tanks @ Tate Modern)

Southwark cathedral

Wembley (i wish... you know what :p )

Cool (?) Britannia

Barça 3 - Zaragoza 1

El partit de després del virus FIFA (més aviat del virus quilòmetres inútils en aquest cas), un rival dels que no es dedica a repartir (que sempre s'agraeix), encara amb imprecisions i sense velocitat de creuer, un nou golejador, el de sempre, una defensa amb quatre defenses i tots al seu lloc ('bout time and all that jazz) i l'Alba en plena forma.

Avui dos cops... m'encanta fer aquesta foto! ;)

Un que s'ha estrenat com a golejador. I quin bot ha fet per celebrar-ho! :)

El del marcador s'ha despistat una estoneta...

No negarem que veure el Puyol aquí darrera dóna sensació de seguretat ;)

Un instant qualsevol

Una tarda de novembre, un cafè. A fora és fosc i plou a bots i a barrals. En una taula una parella, bé dos amics, discuteixen de temes tirant a filosòfics, asseguts en diagonal en una taula de quatre. Gran contrast amb una altra parella a la taula del costat, molt més centrats l’un en l’altra que en la conversa, que sols és una excusa. A la barra de la finestra, amb vistes al carrer, un noi amb ordinador, papers i cascos, enfeinat i en el seu món. Al seu costat un altre amb un cafè, un llibre, cascos i mòbil, en un món completament diferent. I a la punta un tercer, un noi amb la gorra posada tot i ser dins, un cafè, un bloc i un boli (buscant la inspiració en la pluja que veu caure o en els vianants que intenten aixoplugar-se’n?). Un grup de taules: en una, un senyor sol, bosses de coses que ha comprat entre les cames, bevent un te que fuma (el merescut descans, ara que ja ha acabat amb els encàrrecs, sobretot perquè no té cap ganes d’acabar xop com un ànec per arribar al metro). A la taula del costat un home ros despentinat, també amb un te (sembla que hagi arribat fugint d’una tempesta molt més ferotge que la que se sent al carrer!). I a la tercera tauleta dues amigues, per sobre dels 50, que fa estona que xerren sense parar malgrat haver-se vist el dia abans. Darrera de tots ells, asseguts de costat al banc d’una taula gran, una parella, totalment aliena a la conversa de lloques que tenen a dos pams... i a la resta del món, fet i fet. En dues altres taules, tres persones, completament iguals i completament diferents alhora. Cadascuna d’elles amb un cafè davant i concentrada en el seu ordinador. Dues noies i un noi, d’ascendència asiàtica, africana i europea, però idèntics malgrat tot. I en un racó algú que observa i somriu. Després torna a focalitzar tota l’atenció en el tros de pastís que té davant seu. Això, però, ja és un altre instant.