Barça 1 - Madrid 3

El pitjor d'avui no és quedar eliminats i no classificar-se per la final de la copa del sogre (encara) de l'Urdangarin. Ni tan sols perdre amb el Madrid, que ha fet un bon partit. El més preocupant d'avui és que el Barça ha desaparegut amb el 0-2. S'ha apagat el llum. I és preocupant perquè de cara al partit del Milan del primer que han d'estar bé és de coco. La manca de punteria és perdonable, deixar de competir no.

I el pitjor, la bengala. Qui va al camp amb una bengala (independentment dels colors que digui defensar) mereix que li exploti a la mà quan no tingui ningú aprop.

Sobre el Madrid dos detalls: tros de central tenen en el Varane (no sé si sempre és així o ha explotat contra el Barça) i el Cristiano és un golejador fora de sèrie... i probablement la cosa més ridícula que he vist en un camp de futbol. Una criatura petita consentida.

I la curiositat, la conversa que escoltava descaradament de dos adolescents que venien caminant darrera meu. Arguments futbolístics vs. arguments "tribunerus". Com l'un rebatia l'altre. I l'altre, l'un.

#vergonya

Les banderes em sonen... les venien a l'engròs? :p

I l'afició (la que s'ha quedat) ha estat millor que l'equip des del 0-2

Nota de l'endemà al matí: Gent de tercera graderia confirma que la bengala va sortir de violents de la zona blaugrana. D'aquells que no podien entrar a l'estadi. Tenim un problema molt greu. O tornem a tenir un problema que havíem solucionat, que és pitjor.

Barça 2 - Sevilla 1 (i mooolt fred!)

Nit de mantes a l'estadi (literalment, no metafòrica). De mantes, gorros, modelets ninot de Michelin amb més capes que una ceba i qualsevol cosa que fos bona per no passar fred, sobretot quan es feia notar el vent. A mi que m'expliquin que aquest horari és millor que el de la darrera jornada a l'estadi...

El partit, estrany. Ha començat entretingut però sense massa perill clar, després s'ha apagat i just abans de la mitja part el Sevilla ha marcat i sant tornem-hi amb la sensació que la primera vegada que t'arriben la reculls del fons de la xarxa. La segona part ha tornat a agafar el ritme correcte, l'entrada del Tello i les variants tàctiques han donat aire, dos golets i quan tot semblava més tranquil ha tornat a trencar-se el tempo i ser un joc de córrer amunt i avall. Al final remuntada, tres punts i cinquanta-set mil i escaig inconscients que ens hem arriscat a enganxar un bon refredat ;)

Nit de mantes a l'estadi. Quin fred!!!

Que no, que aquesta encara em toca xutar-la a mi...

...and counting ;)

La quitxalla

Ahir, en sortir de la feina vaig creuar el carrer, literalment, i vaig entrar al Mini a veure una estoneta del partit del NextGen Series que jugava el juvenil A amb el Chelsea. Té la seva gràcia veure segons quins vicis o marques de la casa (digui-li com vulgui) fàcilment reconeixibles per comuns a l'altra banda d'Arístides Maillol ;)

Es veuen criatures que apunten maneres. Qui em va cridar més l'atenció va ser el Sergi Samper, una peça més de l'enorme fàbrica de centrecampistes que és la Masia i algun dels nois de la fundació Etoo que jugava a la davantera (potser era Ebwelle?). Hauré de repassar el "camí dels campions"...

Al final el Chelsea va guanyar 0-2 i es va classificar per la següent ronda. I dono fe que vaig veure més futbol creatiu en aquest mini-Chelsea del que els vaig veure als grans l'última vegada!)

Sigan, sigan...

Una feina moooooooooooooolt aborrida

Renovació per etapes?

Una perspectiva diferent

Barça 6 - Getafe 1: Futbol a l'hora del vermut

Et lleves un diumenge al matí, esmorzes i cap al futbol. Partit a l'hora del vermut, amb un solet d'hivern d'aquells que s'agraeix, camp ple (85610 més un fotimer de criatures), bon partit, molts gols i un Iniesta en estat de gràcia. Només hi ha faltat que repartissin vermutet i patatones a la mitja part mentre fèiem la fotosíntesi! ;)

 Curtetes i al peu:

- A l'hivern entre diumenge a les 12h i dissabte a les 22h o diumenge a les 21h no hi ha color. Que visquin els partits a l'hora del vermut!

- Sis gols de sis jugadors diferents. I ja és raro que marquin tots els davanters!

- La ratio gols/minuts jugats del Tello ha de fer por. Tinc la sensació que marca cada cop que entra!

- A veure si l'Alexis ja s'ha tret l'ansietat del damunt amb aquest golet

- Encara que hi hagués llum de dia, el repartidor de caramels ha brillat amb llum pròpia. L'Iniesta està en estat de gràcia i cada toc és un caramelet.

- Aquell moment en que el camp està callat i se senten els crits del Puyi per un fora de banda tonto regalat...

- A la definició de regal al diccionari hi hauria de sortir l'assistència del Thiago al Piqué perquè marqués el sisè gol.

- Ah, i el dia de partit en horari infantil... servidora hi ha dut a sa mare. Que cadascú en tregui la conclusió que vulgui xDD

Futbol amb llum de dia

Un altre ;)

El repartidor de caramels... amb l'Alba sempre a prop

Nen, no et queixaràs del regal que t'han fet, eh??

Testos i olles

Una entrevista de recerca d'informació sobre l'ofici a la comarca ha fet que revisés peces i fotos de l'ofici de terrisser, ofici que havien practicat el meu pare i els meus oncles i, abans d'ells, el meu avi i el meu besavi. Resumint, que allò dels testos i les olles, en algunes cases és més veritat que en d'altres! ;)

L'olla del post anterior, gibrells, escorredors d'obra (el dia que se'm trenqui el que faig servir m'enduré un disgust, ara no se'n fan!), gerres, testos... I el que hauria pagat per veure'ls treballar el fang com fa el meu oncle a la foto!

I ja que he fet fotos, serà qüestió de presumir, no?

 

Gerra mida XXL (si algun dia a casa em tallen en bocinets, busqueu-me bé a l'olla del post anterior o en aquesta gerra :p)

Gerro jaspejat fet pel meu oncle (el de la foto del post anterior, no el d'aquest)

Càntir fet pel meu besavi, que deu rondar els 150 anys

Test i columna fets pel meu avi patern i regalats a la meva àvia pel seu prometatge (suposo, per tant, fets el 1927 o 1928)

La marmita de l'Obèlix

L'he trobada, la marmita on va caure l'Obèlix de petit!

Aquesta olla es va fer a l'obrador del meu avi patern, segons està escrit a mà en ella, el 13/08/1949... i dóna per molts litres de poció! ;)

El de la foto, el meu oncle, que aquesta en concret no la va fer, però si que en va fer unes quantes en aquell temps.