Barça 3 - Celta 0

Una setmaneta per casa (family & friends, cervesa, crema, hospitals, uci, renfe, escudella del congelador...) of course havia de coincidir amb un partit del Barça a casa (mals costums que té una). Tres a zero, tres punts molt bons però cap a casa amb molt mal rotllo per la lesió del Valdés. El partit partit es va acabar en el moment que l'encreuat del porter del Barça va dir prou, tot i que després encara hi va haver dos gols. Senyor guionista... calia??

Circumstàncies meteorològiques (o sigui, per postres plovia) i familiars van fer que acabés veient el partit des d'una perspectiva diferent.

Potser es veu més clar com estan posats tots els jugadors sobre la gespa, però a mi m'agrada més la vista de baix.

Abans del partit ja tenia clar que seria l'últim partit que jo veuria en viu del Valdés defensant la porteria del Barça...

...però no que acabés tan aviat i d'aquesta manera. Molt cruel que el millor porter de la història del Barça s'hagi hagut d'acomiadat així.

I un que no em falla mai, sabia que feia temps que no feia *la* foto ;)

Volta 2014

Igual que en els dos darrers anys, l'edició 2014 de la Volta a Catalunya ha començat amb una etapa Calella-Calella. Fidels a la nostra cita, des de la Capseta hi hem tornat a enviar el nostre enviat especial, el corresponsal a Calella (o sigui, li he demanat al meu senyor pare que agafés la càmera i anés xino-xano uns 500 m carrer amunt) a fer un petit reportatge.

Primera etapa i bàsicament plana es va resoldre a l'esprint on es va imposar l'eslovè Luka Mezgec (no, jo tampoc havia sentit abans aquest nom) de l'equip holandès Giant-Shimano.

El guanyador de la primera etapa i, per tant, primer líder de la Volta 2014

El primer líder de la muntanya (Romain Lemarchand)

Moltes gràcies al nostre enviat especial i un bravo per la seva excel·lent col·locació prop de la línia de meta i de la caseta de l'entrega de trofeus. I ja ho saps, tornes a tenir feina un dia l'any que ve! ;)

Em sembla que no m'he cansat prou amb l'etapa, tornem a l'hotel pedalant també?

Curling

Tinc gravada a la memòria la primera vegada que vaig veure curling a la tele. Un vespre a Utrecht (o sigui, en algun moment de l'hivern-primavera de 2002) amb el company de casa italià tornàvem de sopar o de fer cerveses i vam engegar la tele. "Ein?? Que fan què amb escombres sobre el gel?? I això és un esport??". I ens vam quedar hipnotizats mirant la tele asseguts al fantàstic sofà de pell blava que havíem recollit del carrer un parell de setmanes abans. Mitja hora llarga després no ens havíem mogut.

Doncs bé, dotze anys més tard m'he posat per primera vegada sobre una pista de curling. Coses de viure al nord on és un esport "normal". A veure, un tira la pedra i dos escombren per intentar apropar la pedra a l'objectiu (el centre de la diana o una altra pedra) o per allunyar-la del centre de la diana. La part d'escombrar té una part senzila, que és saber entre quines línies pots i no pots escombrar, i una de complicada, que és saber si cal escombrar i amb quina intensitat (això és si fa no fa com saber fer els curts i els llargs en una sardana -fàcil- i saber quan fer quin -ni idea, ja hi ha algú que avisa).

Fer lliscar les pedres per sobre el gel fins a la diana... a veure, fàcil, el que diríem fàcil no és: a veure, posa't aquesta sola de teflon per lliscar al peu esquerre si ets dretana, agafa la pedra amb la mà dreta, el peu dret al tac, l'escombra a la mà esquerra, recolzant-la a l'espatlla i fent-la servir de recolzament, aixeca una mica el cos, agafa una mica d'impuls i amb la cama dreta sobre el tac impulsa't, llisca endavant i deixa anar la pedra amb una mica de joc de canell. Ah, i no, la pedra no es llança amb el braç sino amb la força de l'impuls de la cama... Estooo... tantes coses a la vegada? Perdó? Més intentar no fotre'm de lloros? I a més a més ni passar-me de llarg ni quedar-me curta? Haver-ho dit abans, home! ;)

Per cert, recomano provar-ho, és molt més divertit que veure'l des del sofà!

Gamla Linköping

Diumenge, ja que hi passava per davant, també vaig anar a donar una volta per Gamla Linköping (la vella Linköping). Amb aquest nom hom s'esperaria trobar el casc antic de la ciutat situat, precisament, al centre, oi? Doncs no...

Resulta que Gamla Linköping és una recreació -amb algun edifici transportat per l'ocasió- de l'antic centre de la vella ciutat de Linköping, com a museu a l'aire lliure i com a record de com era la ciutat abans de créixer desmesuradament allà pels anys 40 sobretot per culpa -o gràcies a- l'indústria aeronàutica i Saab, ja que molts edificis antics se n'anaven a terra per fer-ne de nous. I on és? Doncs als afores, on suposo que ja llavors no els feia nosa per a la ciutat que creixia.

Flygvapenmuseum

Pel que m'han explicat, la ciutat de Linköping (a uns 50 km de Norrköping) està lligada des de fa molts anys a Saab i a la fabricació d'avions militars. A les afores de Linköping hi ha el Flygvapenmuseum, el museu de l'exèrcit de l'aire suec. Avui, aprofitant que feia un dia primaveral, he anat a veure avions.

Al museu hi ha una primera sala gran on hi ha un recull d'avions fets servir per l'exèrcit suec durant el s. XX, una petita sala amb una exhibició temporal d'un ex-pilot reconvertit en artista, una sala amb les restes d'un DC-3 recuperat del fons del mar dècades després de ser abatut per un avió de guerra rus el 1952, i una segona sala gran centrada en la guerra freda.

Swedish military aviation 1910-1945. Comencem pels més antics:

Primera guerra mundial:

Segona guerra mundial:

Desenvolupament de la tecnologia aeronàutica sueca:

Tothom tenia clar que SAAB vol dir "Avions Suecs S.A", oi?

Els moderns

Motors

Suècia durant la guerra freda:

I les restes del DC-3 recuperades del fons del mar:

Knitting Peace

Ahir vam anar a veure un espectacle de circ (equilibristes i acròbates) al teatre de Norrköping. Un espectacle anomenat "Knitting Peace". Se suposa que és un espectacle amb un rerefons filosòfic sobre si es pot teixir la pau. Jo reconec que vaig dedicar el parell d'hores de l'obra en gaudir de l'espectacle visual que representaven els diferents números (equilibris a la corda, equilibris sobre les mans, acrobàcies aèries amb trapezi, cordes i cintes, etc.) sense intentar anar més enllà de "jo intento això i em trenco la columna per quatre trossos i m'han de recollir els abdominals de terra". Un bon espectacle, potser no extremadament innovador però molt atractiu a la vista.

De "semlor" i sirenes

En aquest país resulta que no se celebra carnestoltes (mira que són raros...) i no tenen dijous gras. En canvi, el que tenen gras és el dimarts abans de dimecres de cendra. En suec fettisdag (literalment dimarts gras). I és típic de dimarts gras menjar semlor (un semla, diversos semlor). Un semla (o una semla, vagi a saber) és la pasta de la foto: una mena de brioix farcit amb una mica de massapà i molta nata. I, com tot en aquest país, es pren al fika. El fika (fer un cafè o la pausa del cafè) aquí és una cosa molt important i típica, però jo no estic convençuda del tot que això de fer un cafè sigui un invent suec... (bueno, i dir-li cafè al líquid negrós que surt de la cafetera de filtre... però això ja és una altra guerra...)

Una altra cosa que he descobert és que en aquest país hi ha una mena d'alarma en forma de sirena que avisa al país en cas d'emergència (una guerra o quelcom per l'estil). La sirena de marres la proven el primer dilluns de març, juny, setembre i desembre a les 15h. Resumint, que si mai sento el sorollet en qüestió i no és primer dilluns del mes que toqui a les 15h, que corri... però ningú m'ha dit cap on!

Running

Si, ja ho sé, això de sortir a córrer ara s'ha tornat mainstream. Val a dir que jo havia sortit a córrer de tant en tant quan feia bon temps i tenia natura aprop (córrer per la ciutat és odiós) tant a Holanda com a Suïssa, però no ho havia fet mai de manera més o menys regular com ara.

Si córrer està de moda allà baix, aquí dalt multipliqueu-ho per bastant. En general qualsevol cosa que tingui relació amb la natura té molt més èxit aquí dalt. En el meu cas va ser una activitat que em va ajudar a adaptar-me al nou entorn, a la nova vida. Afortunadament visc a tocar del riu, on hi ha camins molt ben cuidats que a estones sembla que corris pel mig del bosc, i mica en mica he anat ampliant el circuit pels caminets del parc i entorns. I mica en mica m'hi he anat enganxant, tant com els dies d'hivern m'han permès, que la poca llum de dia i la neu no ajuden massa.

Els que em coneixeu podeu riure, tinc malles i samarretes ajustades per córrer... si, jo... i fins i tot guants per sortir a córrer! Però m'agrada la sensació un cop tot el teu cos, de cervicals en avall, agafa una certa cadència, un cert ritme i va en automàtic, amb la música relativament alta bloquejant el món exterior, els ulls resseguint el paisatge i el cap lliure, anant on li cal o evadint-se, rumiant, escrivint posts imaginaris.