1-1

Amb pocs dies de diferència vaig veure dos Barça-Madrid en viu, i no podrien haver estat més diferents entre si. El primer al camp nou i el segon al palau. Sort que els ninyos del bàsket van guanyar, que si no m'haurien titllat de gafe!!

These days i saw two completely different Barça-Madrid: a football match and a basketball one. Thank god the basketball guys won, otherwise i might have been called a jinx!

Futbol: 0-1... per això els vaig a veure?? Ja els val... De fet el partit no va començar tant malament, però l'ambient de l'estadi estava més apagat del que es podria haver esperat (i no és que normalment sigui un camp gaire sorollós, cosa que si vas al camp amb la ràdio com m'agrada fer ja va bé). I ja se sap, parada del Casillas, contraatac ràpid, i no te n'adones i veus la pilota al fons de la xarxa a la porteria que et cau més lluny i penses "mau!". I com que el que no pot ser no pot ser i -sobretot si jugues com el barça la segona part- a més a més és impossible, la cosa va acabar com va acabar, 0-1...

Football: 0-1, all said. The stadium was quieter than expectable (taking into account that it's not exactly the noisier football stadium on earth...), but Baptista's goal just turned it to silence. And Barça playing did not make us hope for any kind of improvement... and it did not happen. Well, at least the dutch guys did not score...

Bàsket: Partit tant diferent del de futbol com l'ambient del camp nou amb el del palau. Res a veure. El palau, entregat i sorollós, va veure un bany amb totes les de la llei del Barça als blancs que no sabien d'on li queien. Basile estelar, el vell crit de "madridista el qui no boti", fotre-li crits al Felipe Reyes i 84-65 al final. Una bona descàrrega d'adrenalina. A veure si els dura!

Basketball: The match was as different from the football one as the atmosphere at the "palau". Noisy, people cheering and singing and Madrid being simply run over. In the end, 84-65 and getting out with a big smile on your face :)