El mar enrabiat

Si ets de costa i vius a 600 km de la costa més propera hi ha una cosa que internet no et pot apropar: el mar, la presència del mar a prop. Si sou de costa m'entendreu, si no potser no. Doncs bé, aquests dies a casa, no només he tornat a veure el mar després d'un parell de mesos, sinó que l'he vist preciós i enrabiat. És el que tenen les tramuntanades a aquesta època, que cada any s'enduen la platja. "Los más viejos del lugar" ja ho diuen, que el mar reclama allò que era seu:

I us podeu imaginar la sensació de conduir o passejar pel passeig de mar... corrent el risc d'acabar ben dutxats!

Tothom té clar que Blanes té platja, no??? O si més no, en tenia...

Però bueno, la sorra de la platja no és l'única cosa que el mar s'ha endut... l'atracció del poble el dia de reis era anar a mirar el que quedava del passeig dels pins:

Esperem que s'estavilin, si no aquest estiu no hi haurà platja des d'on veure els focs!