London, day 2

El dissabte no plovia, i com que feia mitja vida (literalment...) de la meva anterior visita a Londres, ens vam dedicar a gastar sola de sabata passant a saludar bona part de les estampes típiques i tòpiques: el palau de Buckingham, l'abadia de Westminster, el parlament i el Big Ben, saludar l'almirant Nelson a Trafalgar, Picadilly, Leicester square, el Brittish... una bona caminada, creieu-me!

Al vespre va tocar anar a veure un musical. En aquest cas va ser "Billy Elliot" al Victoria Palace Theatre. I déu n'hi do amb l'accent dels actors!! I, òbviament, s'acaba amb una cerveseta, what else? ;)

Buckingham Palace

El canvi de guàrdia (crec, hi havia una gentada de por!)

Westminster Abbey

Houses of Parliament & Thames

Big Ben & London Eye

Big Ben

Trafalgar Square

National Gallery

Picadilly Circus

Terrasseta al Covent Garden

Royal Opera House

Brittish Museum

Casetes típiques londinenques

London, day 1

Tate modern

El primer dia dels dos que vam dedicar a passejar per Londres ens va saludar amb temps típicament londinenc... pluja, what else? Vam aprofitar l'avinentesa per anar a fer una visiteta a la Tate Modern, que m'havien recomanat. Ens vam limitar a la col.lecció permanent, que és gratis, i on hi ha si fa no fa tots els cromos que hi ha d'haver i ja dóna per bastant.

El Millenium Bridge i la catedral de St Paul des del Tate Modern

Un cop acabada la visita, vam travessar el Millenium Bridge (quin vent i quin fred, a Tàmesi obert!) i ens vam arribar fins a veure la catedral de St. Paul (per fora, que dotze lliures és molt per veure una església per dins).

Catedral St. Paul

Un clàssic... ;)

Una paradeta per dinar, i a seguir caminant per la city i la vora del Tàmesi en direcció a la London Tower i la Tower Bridge. A la primera, of course, des de fora vam poder veure algun beefeater però cap corb.

Núvols a la vora del Tàmesi

HMS Belfast

London Tower

Tower Bridge

Arribades a aquest punt, va ser hora de tornar a agafar el metro i endinsar-nos al West End i voltar una mica per Oxford Street, un carrer que és una enorme superfície comercial on trobar totes les botigues que vulguis... i més d'una per duplicat.

Al vespre vam tornar a Oxford Street, per ser més exactes al 100 Club (on ja havia anar a un concert de jazz fa moooolt). Vam arribar quan obrien les portes i ja hi havia una gentada. A la cua ens van dir que segurament no quedaven entrades, però quan vam arribar a la caixa ens en van vendre un parell... però no ens van donar cap tiquet. El local a petar, quasibé tot locals (seríem les dues úniques guiris??), per al concent de 30 aniversari d'un grup que es diu "nine below zero". Bona música en viu i un parell de cerveses noves de barril per acabar el dia... pas mal, oi? ;)

regalet

Per celebrar que la setmana passada em vaig fer una mica més vella, aquest any vaig decidir mimar-me a l'hora de fer-me un auto-regalet (costum molt recomanable, creieu-me). Un cap de setmana llarg a Londres. I si a sobre pots enredar algú que fa temps que no veus que et faci companyia, doncs millor encara!

O sigui que ja sabeu què us espera els propers dies, unes quantes vistes turístiques, típiques i tòpiques, d'aquesta ciutat cosmopolita. Em va sorprendre molt agradablement l'amabilitat de la gent ("perdona, el carrer tal?" "ostres, és per aquí però ara no hi caic... espera", treu l'i-phone, obre el mapa de londres, "si mira, tu ets aquí i el carrer que busques és aquí al costat"). I per fer la postal més típica encara, va ser arribar a l'hotel, engegar la tele i trobar-me (què si no?) que feien un capítol de "Gent del barri"!! xDD

To celebrate that last week i became a bit older, i offered myself a little present... a long weekend in London! And i could easily get some good company, so there we went, two girls in big London... So you know what to expect the next couple of days, a few typical views from the city ;)

To start with, and to make it even more topic, when i got to the hotel and turned on the tv, guess what was on... of course, Eastenders, what else? ;)

Tastaolletes

Biertje? ;)

Museumsnacht

Divendres a la nit era la nit dels museus (Museumsnacht). Per un mòdic preu si tens més de 25 anys (de gorra si ets més jove) pots visitar tots els museus de la ciutat de les 6 de la tarda a les 2 de la matinada. Hi ha fins i tot una flota de busos per fer més fàcil el transport. De tota manera jo em vaig limitar a voltar a peu pels del centre de la ciutat i creieu-me, ja cansa prou!

Friday night was museum night (Museumsnacht) here in Basel. All museums were open till 2am. My evening was "just" visiting those in the city centre, which is already quite some work! Of course i did not visit all of them in detail, it was more seeing the special exhibition or to complement last year's visit. Kunstmuseum, Antikenmuseum, Münster, Museum der Kulturen, Naturhistorisches Museum, Musikmuseum, Barfüsserkirche, Puppenhausmuseum, SAM and Kunsthalle.

Al Kunstmuseum vaig donar una volta per l'exhibició permanent (d'aquelles de tenir un parell de cromos de cada) tot i participant en un joc d'haver de reconèixer trossos de quadres.

Després vaig entrar al Antikenmuseum, on em vaig limitar a la part dedicada a la civilització egípcia.

Seguint la ruta, malgrat no ser un museu, vaig passar per la Basler Münster també, on es feien diferents concerts de música clàssica. Un a la catedral pròpiament dita i un en una capelleta annexa al claustre. Aquesta segona amb un aroma a gluhwein que tirava d'esquena, mare meva, per sortir d'allà pitant!

El següent pas va ser al Museum der Kulturen, on vaig passar per una exhibició de vestits, joies, armes i altres complements de certes tribus africanes on em va cridar molt l'atenció una mena de cabasset adornat amb petites calaveres...

Després em vaig encaminar al Musikmuseum, que encara no coneixia. Tot un conjunt d'instruments musicals de totes formes i colors, agrupats per èpoques i tipus de música en sales petitones on podies sentir en cadascuna música relacionada amb els instruments que en ella podies veure. Una de les saletes estava, com no, dedicada als timbals típics del Fasnacht (el carnaval). Aquí també vaig poder veure una estona de l'actuació de balls renaixentistes.

També vaig treure el cap per la Barfüsserkirche, a veure quina mena d'actuació hi havia. Un parell de comediants parlant suís-alemany... doncs cap al carrer...

Vaig tornar a entrar al Puppenhausmuseum. Segueix sent una monada amb tots els ossets de peluix i les cases de nines, però quan ja hi has estat un cop abans ja no impressiona tant.

I per acabar vaig entrar a l'edifici que comparteixen el SAM (museu d'arquitectura) i la Kunsthalle, on a part de la curiosa exhibició sobre els punts de vista de la foto, n'hi havia una altra (Die Welt der Madelon Vriesendorp) on en una sala hi havia tot de postals d'arreu del món (val a dir que m'hi vaig sentir plenament identificada, jejeje) i una altra sala dedicada als objectes... on hi havia, doncs tot d'objectes diferents, petits i grans.

I quan em vaig cansar vaig tornar cap a casa mentre em preguntava per quins set sous fan això en ple mes de gener, amb el fred que fa, si serien molt més agradables el passeig i les visites quan fa més caloreta...

The beginning of it all

Ara mateix estic a mitges amb el quart volum de la "Song of ice and fire". Abans n'han caigut molts i de molts tipus i gèneres. Alguns que m'han fet córrer a la llibreria després d'esperar-los durant dos anys. D'altres que són autèntics caramelets. Alguns que simplement m'han fet companyia en un moment donat. Força que m'ha sabut greu acabar tot i que volia saber com acabaven. Pocs, poquíssims, que no he arribat a acabar. N'hi ha hagut alguns que es llegien ràpid, d'altres a poc a poc, assaborint-los. En diferents idiomes. De contes curts i d'històries llargues. D'aquí i d'allà. Perquè n'havia sentit a parlar, me l'havien recomanat o simplement perquè si.

Com totes les coses té un principi. Potser un culpable. El primer llibre que sóc capaç de recordar d'haver llegit com a tal. Ara comparteix estanteria amb tota una colla més nous que ell, però no serà mai un més. És especial. És "El Zoo d'en Pitus".

At the moment i'm reading the fourth book of the "Song of ice and fire". Before that, quite a few have spend some time between my hands. Some made me run to the bookshop after waiting for them for a couple of years. Some have been sweet discoveries and other just passed by. Some i've read them fast, other ones slowly, feeling their taste. Short stories, long novels, books in different languanges. And maybe it's time just to stop for a second and look back. Everything has a beginning. In this case the first real book i remember having read, something like a million years ago. Now it's surrounded by other books in the shelf, but it's never going to be one more. For me it's a book called "El zoo d'en Pitus" (Pitus' zoo).

Fresqueta...

Les fonts Tinguely normalment...

Tinguely fountain's usual aspect...

...i com lluien ahir

...and their aspect yesterday

La llevantada o l'endemà del titànic

La llevantada a Blanes

El dia de Sant Esteve, tot el dia que se sentia rugir el mar. No sé qui l'havia fet enfadar, però la cosa prometia i ens vam escapar (càmera en mà) a veure l'espectacle. Les barques prop de la Palomera veien les onades molt d'aprop i encara hi havia platja a S'Abanell. Ah, i les onades saltaven per sobre l'espigó del port...

L'endemà (sota la pluja)

Ja no hi havia platja als Pins... tants dies per fer-la i tota a fer punyetes en una nit

Poques en quedaven de senceres al peu de la Palomera


La Riera...


L'entrada del pàrking.... que estava força ple...

Una cosa mai vista, un vaixell ha acabat al Passeig!!

Un de partit i un altre, com a mínim, destrossat més a prop del port

El dia 28, ja en sec

El passeig de mar cobert de sorra

El vaixell partit per la meitat

Allò semblava l'endemà del Titànic... jo no recordo haver-ne vist mai cap de tant espectacular de llevantada!

2009

El consell més important a tenir en compte quan et menges el raïm a casa meva és, sobretot, no mirar ma mare, perquè es posa a riure de seguida i ja estàs fotut. Jo em giro cap a la tele, per veure com s'il.lumina la torre Agbar i ja estic salvada, per la meva posició a la taula, amb la plateta amb els dotze raïms amb els pinyols convenientment trets.

Comencen les campanades i intento no fer cas als sorolls que venen de darrera meu. A la quarta campanada ma mare ja riu i a ma germana se li va ecomanant, però anem sobrevivint. Quan em miro quantes en queden veig que només tres. Bé, gairebé ja estic i sense problemes sembla. Onze, només en queda una, aquest any sense atac de riure ni ennuegar-se ni res, podrà ser??? Sona la última camapada i quan em poso a la boca l'últim raïm ma germana exclama: "Cabrona! Hi ha un pinyol!"... xD

Feliç 2009!!

PS: No patiu, que tindreu fotos dels efectes del temporal a Blanes... ;)