Estàs estressat? xDD

Avui al migdia me n'ha passat una de l'alçada d'un campanar. Sortia de la farmàcia i anava caminant pensant on menjar alguna cosa per dinar quan un noi amb pinta de fer enquestes o similar s'ha dirigit a mi. Us explico el que ha passat després (en cursiva el que he anat pensant).

El noi em diu alguna cosa en alemany. Passo d'enquestes, l'ignoro. Hi torna i li contesto que no parlo alemany i segueixo caminant (de fet no he parat). "Parles anglès?" "Aha" "Ah, jo també, cap problema. Estem fent un estudi mesurant l'stress de les persones..." "Mira, és que tinc pressa" "Només seran cinc minuts". No em paro pràcticament mai, les vegades que ho he fet en tota la vida es poden comptar amb els dits d'una mà i segurament em sobrarien dits. Mesurar l'stress??!! Mira, pot ser divertit i tot... i li he dit que vale. Tonteries que fa una...

Entrem a una saleta, una taula, dues cadires i sobre la tarda un aparell (de nom Quantum i amb una estètica eighties que feia por) amb botonets, un parell d'agulles que mesuraven coses sense cap mena d'escala lògica i del qual sortien dos cables que acabaven en dos cilindres metàl.lics. Entra un home (tot trajat, guenyo, francès) "saps què és això?" "no" "serveix per a mesurar l'stress" (això??? mmmm, la cosa promet...). Em diu que agafi els cilindres i me'ls posi còmodament entre les mans, que em relaxi i que pensi en coses de la meva vida (personal i/o professional) que jo cregui que em poden causar stress i que ja veuré com les agulles ballen més per les que em preocupen més. Us podeu imaginar la meva cara d'incredulitat, tot i que crec que he mantingut un capteniment educat i pseudo-interessat tota l'estona.

I això s'ha de moure??? Bueno va, en algo hauràs de pensar... la feina? el barça guanyarà la champions? ui, l'agulla aquesta no es mou... "I què ha de passar?" "Espera, que li pujo la sensibilitat", i toca un parell de botons. Igualment res, l'agulla no es mou. Jajajaja, ara resultarà que no tinc stress! "Escolta, una curiositat, l'aparell aquest... com va?" "Això mesura l'energia" "???" "Si, és un aparell molt sensible (si, ja ho he vist fins ara...) i mesura les variacions de l'energia de la persona, i així es pot detectar què és el que ens estressa" "i com ho fa?" "mesurant les variancions en l'energia... mesura... 1 Volt... saps el que és un volt?" (millor que tu, xato... i no precisament una unitat d'energia). Em mira gratament sorprès (em sembla que millor no li dic que he fet física, jejejeje). "Doncs si, mesura un volt. Quan agafes els cilindres tanques el circuit i l'energia flueix pel teu cervell, i quan penses en coses que t'estressen li costa més fluir i aquestes variacions és el que mesura" "aaaaah" (0_0'... i que consti que no he rigut!!!). "Si és així, sembla que no tinc gens estressada, no?" (i què volíeu que li digués...) "Segurament el que passa és que no estàs preparada per aquest experiment" (Jajajajaja! Va a ser eso, jajajaja. Ara, que de fet no no estava preparada per una presa de pèl d'aquesta magnitud, en això tenia raó).

I al final s'ha descobert el misteri: "Saps el que és la cienciologia?" (Acabáramos... no, millor no li dic el que en penso) "No" "Noooo? N'estàs segura?" "No... què és?" (A veure què em dius ara, que em pica la curiositat) "Mira, et donaré un dvd on ho explica perquè te'l miris, el vols?" "Si no s'ha de pagar..." (Catalana per sobre de tot, jejejeje) "No, no" "Gràcies, gràcies". Us podeu imaginar la riallada que he deixat anar just després de sortir d'allà, tot just s'ha tancat la porta darrera meu... Si és que em passen unes coses!!! xDDD

PS: Algú interessat en el dvd??? :p

Debilitats

A l'estiu cireres, i a l'hivern... mandarines!!! D'una sentada me'n puc menjar.... moltes! xDDD

Weaknesses: cherries in summer, and now in winter... mandarines! I am mandarine-monster xDDD

Floquets

Basel queda lluny de les muntanyes i, per tant, no és un lloc on hi nevi especialment. Aquest cap de setmana, però, amb la baixada suicida de les temperatures s'han vist els primers flocs d'aquest hivern. No prou perquè la cosa quallés més d'una estoneta a les teulades però el suficient per veure-les enfarinades en aixecar la persiana al matí mentre estàs calenteta dins ;)

This weekend we've seen the first snow flakes of the season. It hasn't snowed too much, just enough to see white roofs around in the morning.

Detallets

Ahir em vaig deixar enredar per anar a veure "Qué tan lejos", una mena de road movie equatoriana (a la velocitat que passen les coses a l'Equador, això si, segons la meva acompanyant). La pel.lícula narra el viatge accidental de Quito a Cuenca de les dues protagonistes: Esperanza, una turista de Barcelona i Tristeza, una noia equatoriana.

En un punt de la pel.lícula, l'Esperanza es desperta, ressacosa, en una platja i es diu a si mateixa "Quin mal de cap...", per girar-se inmediatament cap a la seva companya en castellà. Un petit detall, una frase i una reacció senzilles i normals (i que, segurament, ningú més que jo va entendre en la petita sala del cine suís on era), i a mi que em va semblar enorme... ;)

arbres à Genève

Arbres amb curioses decoracions per la ciutat, això em vaig trobar en algun dels parcs de Ginebra: molinets de vent, una espècie de nius o tronc i branques coberts de cascavells! :)

Some of the trees in Geneva had curious decoration on them: windmills, curious nests and even little jingle bells! :)

Genève

Ahir vaig agafar el tren gairebé tres horetes per anar a fer una mica el turista per Ginebra, i vaig tenir la sort d'enganxar un dia ben maco i assolellat i ser estupendament guiada i acompanyada.

Yesterday i went to visit another swiss city, Geneva: the biggest city in the french part and site to a lot of international organisations. The "jet d'eau", a cute centre, St. Pierre's cathedral, the Wall of the Reformists, the UN...

Per començar, un dels símbols de la ciutat: el jet d'eau. Els va costar decidir-se a engegar-lo (ni que sabessin per avançat que hi anava jo!) però al final el vaig poder veure funcionant de ben aprop, esquitxant-me com déu mana ;)

L'aigua pujant a tota pressió...

...i tornant a baixar

Jet d'eau

Una església rusa ortodoxa que destaca pel daurat del sostre, sobretot i hi toca el sol:

Un lateral de la catedral de St. Pierre i les vistes des de dalt de la torre nord de la mateixa:

El Grand Théâtre:

I el Mur des Réformateurs al Parc dels Bastions:

imatges (xxvi)

Em sembla que qui va abandonar el sac de menjar de conills no tenia molt clar què mengen els lleons ;)

I'm not sure if who left the rabbit food in front of the lion knew it's favourite meal... ;)

Herbstmesse

Avui s'acaba la 538a edició de la Herbstmesse, la fira de tardor, segons diuen la més antiga de Suïssa. Quinze dies amb tot d'atraccions repartides en diferents llocs de la city i perfectament rodejades de paradetes de coses dolces, garrapinyades, crêpes, fruita recoberta de xocolata, bratwursts vàries, raclette i fondue, i un llarg etcètera. En tema teca a la fira ens passen la mà per la cara, us ho ben prometo! La nòria de la Münsterplatz que es veu des del Rin és "la imatge" de la fira.

Today the Herbstmesse (Basel's autumn fair) is over. It was only the 538th edition... Attractions and food stands all over the city, and more stands to buy things at Petersplatz. Part of the messe was just outside work, and i could not help indulge myself to a chocolate covered banana in the evening in my way home. I could not decide what kind of chocolate goes better with it... i need more research! ;)

No, al "tiovivo" aquest no hi vaig pujar... però després de mil anys de no fer-ho vaig tornar a pujar als autos de xoc. Per què amb el temps oblidem lo refotudament divertit què és???



Però no tot eren atraccions, a la Petersplatz hi havia tot de paradetes on s'hi podia comprar si fa no fa de tot. Jo reconec que vaig gastar més en el meu estómac que en res més... garrapinyades vàries, unes galetones d'anís, un trosset de formatge dels alps...

I per acabar, una foto de com es fa el formatge de la raclette a les paradetes de menjar: tac de formatge sota un ferro calent i anar traient formatge. Després el servien amb espècies, una patatona bullida amb la pell, un parell de cebetes confitades i un parell de cogombrets.

Una de panellets!

Aquest matí he anat a correus a recollir un paquet i dins hi havia el que veieu a la foto, un bon grapat de panellets! Potser no és el dia que toca menjar-se'ls, però ja us garanteixo que estan bonííííiíííssims! No hi ha res com gaudir de les tradicions locals a l'exili ;) Ah, i un milió de gràcies a unes que jo em sé pel paquetet :p

Panellets: a traditional sweet (made mainly of sweet potato, almonds and sugar) eaten in Catalonia for the 1st of November. This year i was not there to eat them at home... so they came to me. Deliiiiiiiiiiiiiicious, like always! :)

Basler Rheinfähren

La manera més tranquil.la de travessar el Rin a Basel és, sense cap mena de dubte, fer servir un dels quatre Rheinfähren que hi ha al llarg de la ciutat: barques sense motor, subjectades per un cable, que et porten a l'altra riba gràcies a la força del corrent del riu.

The most pleasant way to cross the Rhein here in Basel is, no doubt, to do so on board of one of the four boats that bring you from one shore to the other one only thanks to a cable and the strength of the river's stream.